FAQs: Covid-19 curs 20-21

Grups bombolla, què són?

Es tracta de grups estables d’alumnes, amb el seu tutor o tutora. Poden formar part d'aquest grup altres docents o personal de suport educatiu, si la major part de la seva jornada laboral transcorre en aquest grup. Una persona de suport educatiu només pot formar part d’un únic grup estable.

Aquestes persones tenen una relació propera i molt quotidiana. Això els hi permet, que no sigui necessari requerir la distància física de seguretat establerta en 1,5 metres, ni l’ús de la mascareta.

L’eficàcia d'aquesta mesura es basa en l’estabilitat d’aquests grups, no pas en fixar el nombre d’integrants. En el cas que altres persones s’hagin de relacionar amb els grups bombolla o que entre aquests es relacionin, s’han de complir les mesures de protecció individual, la distància física de seguretat d’1,5 metres i, quan no sigui possible mantenir-la, l’ús de la mascareta. 

Qui i quan ens hem de rentar les mans? 

És una de les mesures més efectives per preservar la salut dels alumnes, així com la del personal docent i no docent.

Infants i adolescents: A l'arribada i a la sortida del centre educatiu, abans i després dels àpats, d'anar al WC i de fer les activitats.

Personal que treballa al centre: A l'arribada al centre, abans de contactar amb els infants, abans i després de tocar aliments, tant dels infants com els propis, també abans i després d’anar al WC o d’acompanyar un infant, i abans i després de mocar un infant. Un mínim d’una vegada cada 2 hores.

Cal que es garanteixi l’existència de diversos punts de rentat de mans. És important promoure el rentat de mans correcte i la seva importància, així com col·locar cartells informatius al respecte.

Què fem si algú té símptomes?

Davant d'una persona que comença a desenvolupar símptomes compatibles amb la COVID-19 al centre educatiu:

1. Portar-lo a un espai separat, d'ús individual.

2. Col·locar una mascareta quirúrgica a la persona amb símptomes i a qui l’acompanya.

3. Contactar amb la família per tal que vingui a buscar l’infant o adolescent.

4. Si presenta símptomes de gravetat, trucar també al 061.

5. El centre contactarà amb el servei territorial d’Educació per informar i aquest a salut pública.

En qualsevol cas, l’escalada de decisions en relació amb el tancament de l’activitat presencial del centre educatiu serà el resultat de la valoració, sobre el terreny, per part de l’autoritat sanitària. 

Si estàs contractada per una empresa externa al teu centre de treball, informa-la de la nova situació.

NEE? QUÈ ÉS? QUI SE N'ENCARREGA?

La LOE a l'article 73, defineix als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (NESE), a aquells que requereixin, en un període o al llarg de tota l'escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta.

Després la LOMCE fila més prim indicant que és aquell alumnat que requereix una atenció educativa diferent de l'ordiaria per:

• Presentar necessitats educatives especials.
• Dificultats específiques d'aprenentatge.
• TDAH (Trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat).
• Altes capacitats intel·lectuals.
• Incorporació tardana al sistema educatiu.
• Condicions personals.
• Historia escolar.

Enguany, ens diu el Consorci, que hi ha hagut una matrícula d'alumnes amb NEE de 21.542, un 11,9% del total matriculat el curs 18-19, dels que 19.825 ho han fet a centres ordinaris i 1.717 en centres d'Educació Especial.

A totes dues lleis es deixa a criteri "d'algú" donar o treure aquesta atenció específica, encara que poden necessitar un suport educatiu, això no implica aconseguir els recursos.

Només casos molt greus de disfunció motora, neurològica i també trastorns greus de comportament són afegits dins el grup dels que rebran especial atenció; deixant fora a la majoria d'alumnat, que segons la llei hauria de ser-hi sota l'aixopluc del suport educatiu.

Aleshores, sota quin criteri es pot facilitar o no la inclusió?, és lícit fer campanya entorn d'un nou model d'escola inclusiva sabent que a molts infants i joves se'ls hi nega?

A l'aula quins recursos realment hi ha?

Els docents, que es troben amb un alumnat nou, amb necessitat d'especial atenció. Requereixen formació especifica i temps afegit per programar el desenvolupament d'aquest alumnat al màxim de les seves possibilitats, i fer-ho amb dinàmiques inclusives.

Els/les monitors i les monitores de suport educatiu a l'aula. A aquests professionals de l'educació se'ls encomana l'objectiu de donar suport i acompanyar els alumnes amb NEE, treballar l'autonomia i la regulació de la conducta, afavorint la participació i l'aprenentatge dels alumnes i la seva l'autoregulació, així com assessorar a docents i al centre. 

Amb contractes per hores i amb categoria de monitors o monitores les administracions compten amb personal sobrequalificat en àrees relacionades amb la seva tasca, un personal perfecte per a cobrir la necessitat i a preus molt econòmics.

Des de la Federació d'Ensenyament de la USOC estem treballant per revertir aquesta situació i que els salaris i el temps de dedicació estiguin en consonància amb la responsabilitat que implica la nostra tasca.

Cal un reconeixement real de la diversitat a l'aula i de les necessitats que això representa per a no oferir serveis educatius excloents i cal també reconèixer la tasca professional de les persones que realitzen l'atenció directa als alumnes amb NEE, vetlladores i vetlladors, que cada dia treballen amb més motivació que recursos.

Funcions del personal vetllador

Com a vetllador/a que atens a alumnat amb NEE saps que has de fer milers de tasques diferents per garantir que aquests infants i joves puguin superar les barreres que es troben durant la jornada escolar. 

Però quines són les tasques "oficials" del personal de suport?

1. Regulació de la conducta i inclusió:

• Afavorir l’adquisició dels hàbits d’autonomia de l’alumne/a tant en els aspectes personals com els relacionats amb la vida escolar.

• Potenciar la relació afectiva entre l'alumnat que presenta NEE i els seus companys i companyes i afavorir les relacions amb els seus iguals.

2. Seguretat, cura i higiene:

• Intervenir, i si cal contenir físicament, l'alumnat en moments crítics per tal de preservar la seva seguretat i el correcte desenvolupament de la dinàmica del grup.

• Donar suport, si cal, a la higiene personal d’aquest alumnat (canvi de bolquers, acompanyar WC, etc).

• Tenir cura de les pròtesis que porta l’alumnat: vetllar pel bon ús i procurar que es mantinguin en bones condicions.

• Si és el cas, curar o netejar aquells alumnes que presenten necessitats sanitàries (vàlvules, ferides, etc.).

3. Mobilitat i desplaçaments:

• Ajudar l’alumnat, quan sigui necessari, en els seus desplaçaments dins de l’aula i pels espais del centre, amb el seu mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons, etc.). 

• Col·laborar, si cal, en els moments d'entrada i sortida del centre.

4. Col·laborar en les tasques que determini la direcció del centre:

• Aquesta última funció és el calaix de sastre on tot pot passar. Segurament gran part de la teva feina es podria incloure en aquest punt, oi? 

Volem donar a conèixer la teva realitat com a professional d'educació, fonamental per a l'escola inclusiva, i així tenir força per reclamar condicions adients a la teva tasca. 

És per aquest motiu que et demanem un  minut per omplir l'enquesta on recollirem la teva veu.

VETLLEM PELS NOSTRES DRETS!