dilluns, 22 de gener de 2018

Per què ho seguim fent?

Qualsevol de les feines que desenvolupa el personal del lleure (menjadors, colònies, vetlladors/es, casals...) és dura, física i mentalment.

Estem de peu molta estona, passem fred, cridem, hem de fer-nos càrrec de més de 30 infants, tractem amb nens/es i joves amb NEE... i a més patim unes condicions laborals força precàries, amb sous baixos, horaris parcials (que sovint completem amb altres feines), canvis d'empresa, sense reconeixement social... 


Però, per què ho seguim fent? Per què ens estimem tant aquest sector?
  • Perquè tenim l'oportunitat d'ensenyar uns hàbits diferents als que es treballen durant les hores de classe.
  • Perquè compartim espais i moments distesos, divertits i plens d'emocions.
  • Perquè podem curar pupes amb petons, nyanyos amb aigua i rebequeries amb un atac de pessigolles.
  • Perquè els/les joves saben que poden confiar-nos secrets que no poden compartir amb ningú més.
  • Perquè és genial la seva cara de vergonya quan et diuen MAMA o PAPA per equivocació.



En definitiva, si seguim, si malgrat tot no perdem la motivació i el somriure és pels nostres infants i joves que, tot i que tants maldecaps ens donen, ens regalen una relació i unes experiències que només podem viure els que formem part del món del lleure.

Tenim una feina meravellosa, vetllem pels nostres drets i fem-la encara millor!